Obligat
per les circumstàncies (expulsió, el 1893, de la residència dels
marquesos de Comillas, al Palau Moja), Jacint Verdaguer va iniciar la
seva “defensa” amb un comunicat a la premsa el juny i un altre
l’agost de 1895, en els quals reclamava justícia i llibertat. En
dues sèries d’articles, de 1895 i 1897, amb una prosa brillant,
capdavantera del periodisme polèmic i de combat com el que
consagraria Émile Zola amb “J’accuse”, exigia que li
aixequessin la suspensió a divinis pel fet que no era boig ni era
desobedient i que havia de prevaler la llibertat de viure on i amb
qui volgués, per defensar la seva condició de clergue i els seus
interessos com a escriptor.
Lluïsa
Plans Girabal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada